2. L’art Barroc L’art barroc és l’estil dominant del període així anomenat. Fou un procés desenvolupat entre dos formes de classicisme: la del Renaixement i la de l’era racionalista. L ’enfortiment de la burgesia en alguns països europeus, la divisió d’Europa en dues confessions religioses (la catòlica i la protestant) i els interrogants que es plantegen arran dels conflictes de l’època i de l’eixamplament d’horitzons són circumstàncies històriques que van influir el barroc.
3. Arquitectura barroca L’arquitectura barroca L’arquitectura barroca destaca per l’exuberància i la teatralitat. Els arquitectes es preocupaven per l’espai on s’havien d’ubicar els edificis que construïen i d’aquesta manera sorgí a Europa l’urbanisme. Els arquitectes barrocs abandonen les línies regulars dels edificis renaixentistes i van imposar un estil marcat per les formes dinàmiques i complexes. En el cas dels temples, es torçaven les columnes, es trencaven i es corbaven els frontons, es creaven grans escalinates i enormes columnates, etc, perquè es volia atreure l’atenció del vianant per fer-lo passar a l’interior. (Portalada de la catedral de Solsona i Façana de l'Obradoiro de la catedral de Santiago de Compostel·la). Destaquen els arquitectes italians Francesco Borromini i Carlo Maderno, i els espanyols José Benito de Churriguera, Pedro de Ribera i Lorenzo Rodríguez.
4.
5.
6.
7.
8.
9. Escultura L'escultura barroca es caracteritza pel moviment, per l’expressió dels sentiments extrems al rostre, per la teatralitat dels gestos i per un realisme cru. La concepció del cos humà s’allunya del cànon grecoromà. La màxima preocupació és el realisme i, per tant, l’expressivitat de les figures, que s’aconsegueix amb contorsions, postures forçades i la representació del moviment. ( David , el rapte de Prosèrpina i el baldaquí de l'altar major de la basílica de Sant Pere de Roma, obres de Bernini).
16. Pintura La pintura barroca es caracteritza pel realisme dels personatges, es dóna molta importància a la llum que fa ressaltar les figures sobre la penombra del quadre. S’accentuen les línies diagonals que creen inestabilitat i moviment sobre la tela. Als Països Baixos, trobem Rembrandt (1606-1699) i a grans paisatgistes, com ara Vermeer (1636-1675). A Itàlia, Caravaggio i el valencià Josep de Ribera (1591-1652) seran els capdavanters del clarobscur, de la distribució de les llums i de les ombres de tal manera que produeixin un efecte de relleu en les pintures. La temàtica és sobretot religiosa, mitològica o heroica. A Espanya, Velázquez (1599-1660), pintor de cort, és un dels representants més destacats dels quadres de gènere, destinats a decorar l'àmbit familiar i que contenen escenes quotidianes. També destaquen Ribalta, Zurbarán i Murillo.
